En el meu cas, jo no he sigut la víctima, però jo mateix me sentit com si la fossi . Això que va passar es una part de la meva vida de que qual no hi estic molt orgullós.
Això que vaig a contar va passar l’any passat. Sempre quan anàvem cap a casa dos nois sempre es ficaven amb un noi mes dèbil que ell. A la víctima, sempre la tractaven com si fos un animal i fins hi tot l’insultaven de vegades.
Jo, al principi, em reia de les coses com un idiota i, és clar, ells cada vegada s’anaven creixent i cada vegada les coses anaven a pitjor. Les seves “bromes” cada vegada eren pitjor fins que un dia me’n vaig atipar.
Jo, personalment, vaig anar a parlar amb la persona afectada i li vaig dir que parli amb els professors o amb algú que li el pugui ajudar. Ell, efectivament,va parlar amb la seva mare i li va dir que uns nois no paraven de molestar-li ja que al noi afectat li va costar de parlar amb algú perquè li ajudes.
Al final la mare del noi afectat va anar a parlar amb el director del centre, el director del centre i aquest va parlar amb els aquells nois que es ficaven amb aquell noi.
Els nois ja no es ficaven amb ell però al cap d’un temps van començar una altra vegada. Al final el noi afectat es va tenir que anar per un altre lloc que per a ell li anava pitjor per anar cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada