1. Un grup de persones van llançar pintura roja sobre un ninot que simulava ser una
víctima de la crisi, a la Plaça de Sant Agustí.
2. Les persones han gastat molt menys que els (en) anys anteriors. Aquesta frase vol dir que els anys anterior han gastat mes que les persones.
3. No són capaços de donar una mica del que els sobra per una bona causa i ser
generós, per ser avariciós i ranci. de ser generosos i donar una mica del que ens sobra perque som avariciosos i rancis.
4. Des de fa temps, vivim en l’era del consumisme, on (en què, en la qual, la qual..) no fa falta necessitar ( cal comprar) una cosa per comprar-la.
5. Des de petits ens han dit que havíem de fer una carta per als reis mags on (en la que) podríem demanar les joguines que més ens agradaven. agraden
6. Podem dir que tota la població estem (està) patint una estafa a mans de qui ens governen.
7. Aquesta manca de treball i de retallades en els sous fa que per Nadal es redueixin les despeses.
L’atur i les retallades en els sous ….
8. Gent que no han pogut amb tot aquest any.
9. Hem anat a casa de la meva tieta que estava(on hi havia) tota la família.
10. El Nadal no ha sigut amb la mateixa il·lusió que (en) altres anys.
11. El Nadal aquestes dates que acostumem a celebrar amb la família com a
tradició i que poc a poc anem perdent.
A poc a poc anem perdent la tradició de celebrar el nadal amb la familia.
12. Fem àpats que (en) la resta de l’any no són gens habituals com ve a ser(no fa falta); el xató, la carn d’olla amb pilota, la sopa de galets, el tall rodó amb prunes...
13. Al principi s’utilitzaven tots aquests dies per celebrar el naixement de Jesús en
família, al voltant de la taula. I ara les assimilem amb la compra de regals.
Al principi en aquest dies es celebrava el neixement de Jesús amb la familia al voltant de la taula. I ara els assosiem amb la compra de regals.
14. El consum i la crisi són dos factors que assetgen la societat durant tots els dies
de (tot o durant tot) l’any però quan realment es veuen reflexats (més evidents) els dies de Nadal.
15. Si fem una visió general, és a dir, del que tenim més a prop nostre; la família.
Segur que la frase més utilitzada aquest Nadal ha sigut...
Si obsevem el nostre entorn, segur que la frase mes utilitzada aquest nadal...
16. Ens hem acostumat a haver de rebre regals per Nadal, i si no els reben, ens
decepcionem.
17 Aquest any de crisi moltes pagues de Nadal, s’han deixat de donar.
Aquest any , amb la crisi, no s’han donat moltes pagues de nadal
18. El Govern va retallant cada cop més, fins arribar (no fa falta) al punt de manifestar-se (manifestar-nos) cada dos per tres.
divendres, 8 de març del 2013
Nadal, Consum i Crisi
Pluja d’idees:
-Regals
-La família es reuneix
-Diversió
-Festes
-Il·lusió
-Estalviar
-Atur/Falta de treball
-menjars
-situació de les famílies
Amb l’arribada del nada l tothom es diverteix i s’ho passa bé però aquest any, a causa de l’atur i els sous que a molta gent li els han rebaixat, moltes famílies tendeixen a estalviar en aquestes èpoques de l’any on en què es se sol gastar més en menjars amb les famílies, regals etc...per això la gent aquest any no ha comprat tant de marisc o menjars més tradicionals d’aquestes dates, com altres anys, ni regals tan cars, perquè un regal que sigui car no significa que sigui millor que un de menys preu, tot i que les famílies amb nens han intentat convèncer-los als nens perquè no demanin tants regals i que siguin més barats i útils. Aquest any les botigues han fet con una mena de rebaixes anticipades i moltes tendes el que han fet en aquestes festes, es fer descomptes en moltes joguines inclòs vendre joguines de segona mà perquè surten més econòmiques. Però, amb tot i això, les famílies han gastat quasi tant com l’any passat, ja que,després, al gener, toca tornar a estalviar, ja que al passat any 2012, les famílies s’han gastat menys diners del que es se solia gastar abans de la crisi, a causa de la rebaixa dels sous, la retirada de la paga extra dels funcionaris, el gran numero d’aturats i la situació d'incertesa econòmica que està travessant el país.
-Regals
-La família es reuneix
-Diversió
-Festes
-Il·lusió
-Estalviar
-Atur/Falta de treball
-menjars
-situació de les famílies
Amb l’arribada del nada l tothom es diverteix i s’ho passa bé però aquest any, a causa de l’atur i els sous que a molta gent li els han rebaixat, moltes famílies tendeixen a estalviar en aquestes èpoques de l’any on en què es se sol gastar més en menjars amb les famílies, regals etc...per això la gent aquest any no ha comprat tant de marisc o menjars més tradicionals d’aquestes dates, com altres anys, ni regals tan cars, perquè un regal que sigui car no significa que sigui millor que un de menys preu, tot i que les famílies amb nens han intentat convèncer-los als nens perquè no demanin tants regals i que siguin més barats i útils. Aquest any les botigues han fet con una mena de rebaixes anticipades i moltes tendes el que han fet en aquestes festes, es fer descomptes en moltes joguines inclòs vendre joguines de segona mà perquè surten més econòmiques. Però, amb tot i això, les famílies han gastat quasi tant com l’any passat, ja que,després, al gener, toca tornar a estalviar, ja que al passat any 2012, les famílies s’han gastat menys diners del que es se solia gastar abans de la crisi, a causa de la rebaixa dels sous, la retirada de la paga extra dels funcionaris, el gran numero d’aturats i la situació d'incertesa econòmica que està travessant el país.
ASSETJAMENT ESCOLAR
En el meu cas, jo no he sigut la víctima, però jo mateix me sentit com si la fossi . Això que va passar es una part de la meva vida de que qual no hi estic molt orgullós.
Això que vaig a contar va passar l’any passat. Sempre quan anàvem cap a casa dos nois sempre es ficaven amb un noi mes dèbil que ell. A la víctima, sempre la tractaven com si fos un animal i fins hi tot l’insultaven de vegades.
Jo, al principi, em reia de les coses com un idiota i, és clar, ells cada vegada s’anaven creixent i cada vegada les coses anaven a pitjor. Les seves “bromes” cada vegada eren pitjor fins que un dia me’n vaig atipar.
Jo, personalment, vaig anar a parlar amb la persona afectada i li vaig dir que parli amb els professors o amb algú que li el pugui ajudar. Ell, efectivament,va parlar amb la seva mare i li va dir que uns nois no paraven de molestar-li ja que al noi afectat li va costar de parlar amb algú perquè li ajudes.
Al final la mare del noi afectat va anar a parlar amb el director del centre, el director del centre i aquest va parlar amb els aquells nois que es ficaven amb aquell noi.
Els nois ja no es ficaven amb ell però al cap d’un temps van començar una altra vegada. Al final el noi afectat es va tenir que anar per un altre lloc que per a ell li anava pitjor per anar cap a casa.
Això que vaig a contar va passar l’any passat. Sempre quan anàvem cap a casa dos nois sempre es ficaven amb un noi mes dèbil que ell. A la víctima, sempre la tractaven com si fos un animal i fins hi tot l’insultaven de vegades.
Jo, al principi, em reia de les coses com un idiota i, és clar, ells cada vegada s’anaven creixent i cada vegada les coses anaven a pitjor. Les seves “bromes” cada vegada eren pitjor fins que un dia me’n vaig atipar.
Jo, personalment, vaig anar a parlar amb la persona afectada i li vaig dir que parli amb els professors o amb algú que li el pugui ajudar. Ell, efectivament,va parlar amb la seva mare i li va dir que uns nois no paraven de molestar-li ja que al noi afectat li va costar de parlar amb algú perquè li ajudes.
Al final la mare del noi afectat va anar a parlar amb el director del centre, el director del centre i aquest va parlar amb els aquells nois que es ficaven amb aquell noi.
Els nois ja no es ficaven amb ell però al cap d’un temps van començar una altra vegada. Al final el noi afectat es va tenir que anar per un altre lloc que per a ell li anava pitjor per anar cap a casa.
dijous, 31 de gener del 2013
EL MIRALL
Joel, va néixer el 10 de juliol del 1975 en un barri de la ciutat de Barcelona i era el més petit dels tres germans. Sempre l’agradava mirar-se molt al mirall del seu bany perque era l’únic lloc on estava tranquil. Precisament, al bany, li va caure la primera dent que se li escapar pel desaigüe. Joel era un nen que no treia molt bones notes però anaba pasant de curs fins que els seus pares es van separar quan ell tenia 16 anys i per aquest motiu ell va tenir que apendre a afeitar-se ell. Abans dels vint anys va conèixer una noia i al cap de 8 anys van començar a viure junts a casa de Joel. Ell es va començar a fer tatuatges fins que van tenir un fill que s’assemblava molt a ell a la seva edat. Tot va anar bé durant un temps però al cap d’uns anys van haver-hi problemes entre ells i ella va marxar de casa amb el nen, ell estava amargat i va començar a ficar-se en el món de les drogues. I des d’aquell moment va tenir una vida solitaria i triste fins a la seva mort.
Deures d'Estiu 2
ALOMA:
El llibre comença amb els records d’Aloma amb la història d'uns gats, la mort del seu germà Quan va comprar unes cortines es troba amb una gran manifestació, ja que fa poc que ha esclatat la crisi del 1934. Quan les compra decideix, que sense comentar res a Anna, la seva cunyada, amb el canvi es comprarà algun llibre. Quan ja torna, recorda que s'ha deixat les cortines així que torna al quiosc però després no té prou diners per tornar a casa amb tren, i va a peu, ensopegant amb un bon xàfec, arriba, xopa a casa i Anna decideix que les posarà a l'habitació del seu germà Robert, que ve d'Amèrica.
Aloma cuida de Dani, el seu nebot, que no es troba gaire bé, ajuda en les feines a Anna... Fins el dia que ha d'arribar Robert, el germà d'Anna. Amb Joan, el seu germà, el van a buscar al port. Quan arriben a casa hi ha una emotiva retrobada entre Anna i Robert. Un cop instal·lat Robert, la família segueix amb la seva vida corrent. El temps va passant i entre Aloma i Robert es manté una bona relació: van a passejar junts, intercanvien idees...
Mentrestant, l'estat de salut de Dani va empitjorant. A les nits entre ells dos fan torns per vigilar al nen. Un dia, mentre canvien de torn, sense donar explicacions, Robert l'agafa i la besa..
Per recomanació del doctor, Anna s'enduu Dani a casa d'uns amics, a la muntanya, on li tocarà l'aire fresc. Llavors arriba la berbena de Sant Joan, i Aloma, juntament amb Joan i Robert, va a passejar per Barcelona. Arriben fins a Montjuic, on perden de vista a Joan. Es queden Robert i Aloma a soles. Aquest la convida a un gelat, i com que veuen que Joan no torna, decideixen tornar a casa. Pel camí quasi no es parlen, però quan arriben ell la torna i besar, i llavors fan l'amor.
Passen uns quants dies, i després que Aloma anés a veure el vestit de núvia de la filla de la senyora Baixeras, arriba Joan a casa, molt pàl·lid, ple de suor i cau a terra. Amb Robert pensen que s'està morint però llavors, de cop es torna a posar bé.
Al cap de poc, arriben Anna i Dani. El nen ha empitjorat molt.. Una nit mor. A partir d'aquí, els dies són molt tristos. A Joan i Robert no els afecta tant, però Aloma, i sobretot Anna queden trasbalsades.
Quan encara ningú ho ha superat, Joan diu a Aloma que ha de parlar amb ella. Li explica que s'està arruïnant i no té diners per mantenir la família. Li comenta que l' única solució és vendre's la casa. Tot i que hi ha una esperança: fa anar Aloma a casa de Coral per recuperar un valuós anell d'or i brillants que Joan li havia regalat quan eren amants. Però Coral s'hi nega, diu que l'anell és seu, i Aloma només en treu una discussió més.
Les relacions entre ella i Robert són cada cop més difícils.: ja quasi no es parlen, tot i que de tant en tant se'n van junts al llit.
Un dia endreçant la roba de Robert, li cau la cartera i xafardejant descobreix la foto d'una tal Violeta. Anna li explica que ja ho sabia, que era una noia amb qui festejava a l' Argentina. Li comenta també que és possible que Robert se n' anés. Aloma no sap què fer
tot i que s'ho esperava, perquè feia dies que ell rebia cartes misterioses però no li comenta res a Robert, que al cap de pocs dies tornarà a Amèrica.
Ella i Joan el porten al port. Ella es mareja i quasi es desmaia. Allà, Robert, els fa entrar al vaixell, i queden sorpresos dels luxes que té. Joan va sol a donar-hi un tomb, però Robert i Aloma es queden al camerino, on tenen
l' última trobada. S'abracen i es besen per darrer cop, però Aloma no li explica el perquè del seu malestar: està embarassada. Quan s'acomiaden Robert li dóna algunes pessetes a Joan per superar el mal moment que passen. Però de camí al nou habitatge, un pis fosc i tètric, se'ls malgasta en una càmera de retratar. Quan arriben a casa, Aloma li confessa a Anna el secret, i aquesta es posa histèrica. Aloma a punt de plorar, sense dir-li qui és el pare del seu futur fill, arranca a córrer, camí a la seva casa de tota la vida, que en aquell moment està buida i no hi ha ningú. Quasi depressiva revisa tots els llocs que li fan recordar la seva infància: el jardí, les golfes... Pensa en suïcidar-se però portar una criatura a la panxa la porta a no fer-lo i com el llibre diu Aloma desapareix.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè narra la historia d’una noia jove que s’enamora d’un parent mes gran, ella es queda embarassada i explica la seva situació personal.
El llibre comença amb els records d’Aloma amb la història d'uns gats, la mort del seu germà Quan va comprar unes cortines es troba amb una gran manifestació, ja que fa poc que ha esclatat la crisi del 1934. Quan les compra decideix, que sense comentar res a Anna, la seva cunyada, amb el canvi es comprarà algun llibre. Quan ja torna, recorda que s'ha deixat les cortines així que torna al quiosc però després no té prou diners per tornar a casa amb tren, i va a peu, ensopegant amb un bon xàfec, arriba, xopa a casa i Anna decideix que les posarà a l'habitació del seu germà Robert, que ve d'Amèrica.
Aloma cuida de Dani, el seu nebot, que no es troba gaire bé, ajuda en les feines a Anna... Fins el dia que ha d'arribar Robert, el germà d'Anna. Amb Joan, el seu germà, el van a buscar al port. Quan arriben a casa hi ha una emotiva retrobada entre Anna i Robert. Un cop instal·lat Robert, la família segueix amb la seva vida corrent. El temps va passant i entre Aloma i Robert es manté una bona relació: van a passejar junts, intercanvien idees...
Mentrestant, l'estat de salut de Dani va empitjorant. A les nits entre ells dos fan torns per vigilar al nen. Un dia, mentre canvien de torn, sense donar explicacions, Robert l'agafa i la besa..
Per recomanació del doctor, Anna s'enduu Dani a casa d'uns amics, a la muntanya, on li tocarà l'aire fresc. Llavors arriba la berbena de Sant Joan, i Aloma, juntament amb Joan i Robert, va a passejar per Barcelona. Arriben fins a Montjuic, on perden de vista a Joan. Es queden Robert i Aloma a soles. Aquest la convida a un gelat, i com que veuen que Joan no torna, decideixen tornar a casa. Pel camí quasi no es parlen, però quan arriben ell la torna i besar, i llavors fan l'amor.
Passen uns quants dies, i després que Aloma anés a veure el vestit de núvia de la filla de la senyora Baixeras, arriba Joan a casa, molt pàl·lid, ple de suor i cau a terra. Amb Robert pensen que s'està morint però llavors, de cop es torna a posar bé.
Al cap de poc, arriben Anna i Dani. El nen ha empitjorat molt.. Una nit mor. A partir d'aquí, els dies són molt tristos. A Joan i Robert no els afecta tant, però Aloma, i sobretot Anna queden trasbalsades.
Quan encara ningú ho ha superat, Joan diu a Aloma que ha de parlar amb ella. Li explica que s'està arruïnant i no té diners per mantenir la família. Li comenta que l' única solució és vendre's la casa. Tot i que hi ha una esperança: fa anar Aloma a casa de Coral per recuperar un valuós anell d'or i brillants que Joan li havia regalat quan eren amants. Però Coral s'hi nega, diu que l'anell és seu, i Aloma només en treu una discussió més.
Les relacions entre ella i Robert són cada cop més difícils.: ja quasi no es parlen, tot i que de tant en tant se'n van junts al llit.
Un dia endreçant la roba de Robert, li cau la cartera i xafardejant descobreix la foto d'una tal Violeta. Anna li explica que ja ho sabia, que era una noia amb qui festejava a l' Argentina. Li comenta també que és possible que Robert se n' anés. Aloma no sap què fer
tot i que s'ho esperava, perquè feia dies que ell rebia cartes misterioses però no li comenta res a Robert, que al cap de pocs dies tornarà a Amèrica.
Ella i Joan el porten al port. Ella es mareja i quasi es desmaia. Allà, Robert, els fa entrar al vaixell, i queden sorpresos dels luxes que té. Joan va sol a donar-hi un tomb, però Robert i Aloma es queden al camerino, on tenen
l' última trobada. S'abracen i es besen per darrer cop, però Aloma no li explica el perquè del seu malestar: està embarassada. Quan s'acomiaden Robert li dóna algunes pessetes a Joan per superar el mal moment que passen. Però de camí al nou habitatge, un pis fosc i tètric, se'ls malgasta en una càmera de retratar. Quan arriben a casa, Aloma li confessa a Anna el secret, i aquesta es posa histèrica. Aloma a punt de plorar, sense dir-li qui és el pare del seu futur fill, arranca a córrer, camí a la seva casa de tota la vida, que en aquell moment està buida i no hi ha ningú. Quasi depressiva revisa tots els llocs que li fan recordar la seva infància: el jardí, les golfes... Pensa en suïcidar-se però portar una criatura a la panxa la porta a no fer-lo i com el llibre diu Aloma desapareix.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè narra la historia d’una noia jove que s’enamora d’un parent mes gran, ella es queda embarassada i explica la seva situació personal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)