dijous, 31 de gener del 2013
EL MIRALL
Joel, va néixer el 10 de juliol del 1975 en un barri de la ciutat de Barcelona i era el més petit dels tres germans. Sempre l’agradava mirar-se molt al mirall del seu bany perque era l’únic lloc on estava tranquil. Precisament, al bany, li va caure la primera dent que se li escapar pel desaigüe. Joel era un nen que no treia molt bones notes però anaba pasant de curs fins que els seus pares es van separar quan ell tenia 16 anys i per aquest motiu ell va tenir que apendre a afeitar-se ell. Abans dels vint anys va conèixer una noia i al cap de 8 anys van començar a viure junts a casa de Joel. Ell es va començar a fer tatuatges fins que van tenir un fill que s’assemblava molt a ell a la seva edat. Tot va anar bé durant un temps però al cap d’uns anys van haver-hi problemes entre ells i ella va marxar de casa amb el nen, ell estava amargat i va començar a ficar-se en el món de les drogues. I des d’aquell moment va tenir una vida solitaria i triste fins a la seva mort.
Deures d'Estiu 2
ALOMA:
El llibre comença amb els records d’Aloma amb la història d'uns gats, la mort del seu germà Quan va comprar unes cortines es troba amb una gran manifestació, ja que fa poc que ha esclatat la crisi del 1934. Quan les compra decideix, que sense comentar res a Anna, la seva cunyada, amb el canvi es comprarà algun llibre. Quan ja torna, recorda que s'ha deixat les cortines així que torna al quiosc però després no té prou diners per tornar a casa amb tren, i va a peu, ensopegant amb un bon xàfec, arriba, xopa a casa i Anna decideix que les posarà a l'habitació del seu germà Robert, que ve d'Amèrica.
Aloma cuida de Dani, el seu nebot, que no es troba gaire bé, ajuda en les feines a Anna... Fins el dia que ha d'arribar Robert, el germà d'Anna. Amb Joan, el seu germà, el van a buscar al port. Quan arriben a casa hi ha una emotiva retrobada entre Anna i Robert. Un cop instal·lat Robert, la família segueix amb la seva vida corrent. El temps va passant i entre Aloma i Robert es manté una bona relació: van a passejar junts, intercanvien idees...
Mentrestant, l'estat de salut de Dani va empitjorant. A les nits entre ells dos fan torns per vigilar al nen. Un dia, mentre canvien de torn, sense donar explicacions, Robert l'agafa i la besa..
Per recomanació del doctor, Anna s'enduu Dani a casa d'uns amics, a la muntanya, on li tocarà l'aire fresc. Llavors arriba la berbena de Sant Joan, i Aloma, juntament amb Joan i Robert, va a passejar per Barcelona. Arriben fins a Montjuic, on perden de vista a Joan. Es queden Robert i Aloma a soles. Aquest la convida a un gelat, i com que veuen que Joan no torna, decideixen tornar a casa. Pel camí quasi no es parlen, però quan arriben ell la torna i besar, i llavors fan l'amor.
Passen uns quants dies, i després que Aloma anés a veure el vestit de núvia de la filla de la senyora Baixeras, arriba Joan a casa, molt pàl·lid, ple de suor i cau a terra. Amb Robert pensen que s'està morint però llavors, de cop es torna a posar bé.
Al cap de poc, arriben Anna i Dani. El nen ha empitjorat molt.. Una nit mor. A partir d'aquí, els dies són molt tristos. A Joan i Robert no els afecta tant, però Aloma, i sobretot Anna queden trasbalsades.
Quan encara ningú ho ha superat, Joan diu a Aloma que ha de parlar amb ella. Li explica que s'està arruïnant i no té diners per mantenir la família. Li comenta que l' única solució és vendre's la casa. Tot i que hi ha una esperança: fa anar Aloma a casa de Coral per recuperar un valuós anell d'or i brillants que Joan li havia regalat quan eren amants. Però Coral s'hi nega, diu que l'anell és seu, i Aloma només en treu una discussió més.
Les relacions entre ella i Robert són cada cop més difícils.: ja quasi no es parlen, tot i que de tant en tant se'n van junts al llit.
Un dia endreçant la roba de Robert, li cau la cartera i xafardejant descobreix la foto d'una tal Violeta. Anna li explica que ja ho sabia, que era una noia amb qui festejava a l' Argentina. Li comenta també que és possible que Robert se n' anés. Aloma no sap què fer
tot i que s'ho esperava, perquè feia dies que ell rebia cartes misterioses però no li comenta res a Robert, que al cap de pocs dies tornarà a Amèrica.
Ella i Joan el porten al port. Ella es mareja i quasi es desmaia. Allà, Robert, els fa entrar al vaixell, i queden sorpresos dels luxes que té. Joan va sol a donar-hi un tomb, però Robert i Aloma es queden al camerino, on tenen
l' última trobada. S'abracen i es besen per darrer cop, però Aloma no li explica el perquè del seu malestar: està embarassada. Quan s'acomiaden Robert li dóna algunes pessetes a Joan per superar el mal moment que passen. Però de camí al nou habitatge, un pis fosc i tètric, se'ls malgasta en una càmera de retratar. Quan arriben a casa, Aloma li confessa a Anna el secret, i aquesta es posa histèrica. Aloma a punt de plorar, sense dir-li qui és el pare del seu futur fill, arranca a córrer, camí a la seva casa de tota la vida, que en aquell moment està buida i no hi ha ningú. Quasi depressiva revisa tots els llocs que li fan recordar la seva infància: el jardí, les golfes... Pensa en suïcidar-se però portar una criatura a la panxa la porta a no fer-lo i com el llibre diu Aloma desapareix.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè narra la historia d’una noia jove que s’enamora d’un parent mes gran, ella es queda embarassada i explica la seva situació personal.
El llibre comença amb els records d’Aloma amb la història d'uns gats, la mort del seu germà Quan va comprar unes cortines es troba amb una gran manifestació, ja que fa poc que ha esclatat la crisi del 1934. Quan les compra decideix, que sense comentar res a Anna, la seva cunyada, amb el canvi es comprarà algun llibre. Quan ja torna, recorda que s'ha deixat les cortines així que torna al quiosc però després no té prou diners per tornar a casa amb tren, i va a peu, ensopegant amb un bon xàfec, arriba, xopa a casa i Anna decideix que les posarà a l'habitació del seu germà Robert, que ve d'Amèrica.
Aloma cuida de Dani, el seu nebot, que no es troba gaire bé, ajuda en les feines a Anna... Fins el dia que ha d'arribar Robert, el germà d'Anna. Amb Joan, el seu germà, el van a buscar al port. Quan arriben a casa hi ha una emotiva retrobada entre Anna i Robert. Un cop instal·lat Robert, la família segueix amb la seva vida corrent. El temps va passant i entre Aloma i Robert es manté una bona relació: van a passejar junts, intercanvien idees...
Mentrestant, l'estat de salut de Dani va empitjorant. A les nits entre ells dos fan torns per vigilar al nen. Un dia, mentre canvien de torn, sense donar explicacions, Robert l'agafa i la besa..
Per recomanació del doctor, Anna s'enduu Dani a casa d'uns amics, a la muntanya, on li tocarà l'aire fresc. Llavors arriba la berbena de Sant Joan, i Aloma, juntament amb Joan i Robert, va a passejar per Barcelona. Arriben fins a Montjuic, on perden de vista a Joan. Es queden Robert i Aloma a soles. Aquest la convida a un gelat, i com que veuen que Joan no torna, decideixen tornar a casa. Pel camí quasi no es parlen, però quan arriben ell la torna i besar, i llavors fan l'amor.
Passen uns quants dies, i després que Aloma anés a veure el vestit de núvia de la filla de la senyora Baixeras, arriba Joan a casa, molt pàl·lid, ple de suor i cau a terra. Amb Robert pensen que s'està morint però llavors, de cop es torna a posar bé.
Al cap de poc, arriben Anna i Dani. El nen ha empitjorat molt.. Una nit mor. A partir d'aquí, els dies són molt tristos. A Joan i Robert no els afecta tant, però Aloma, i sobretot Anna queden trasbalsades.
Quan encara ningú ho ha superat, Joan diu a Aloma que ha de parlar amb ella. Li explica que s'està arruïnant i no té diners per mantenir la família. Li comenta que l' única solució és vendre's la casa. Tot i que hi ha una esperança: fa anar Aloma a casa de Coral per recuperar un valuós anell d'or i brillants que Joan li havia regalat quan eren amants. Però Coral s'hi nega, diu que l'anell és seu, i Aloma només en treu una discussió més.
Les relacions entre ella i Robert són cada cop més difícils.: ja quasi no es parlen, tot i que de tant en tant se'n van junts al llit.
Un dia endreçant la roba de Robert, li cau la cartera i xafardejant descobreix la foto d'una tal Violeta. Anna li explica que ja ho sabia, que era una noia amb qui festejava a l' Argentina. Li comenta també que és possible que Robert se n' anés. Aloma no sap què fer
tot i que s'ho esperava, perquè feia dies que ell rebia cartes misterioses però no li comenta res a Robert, que al cap de pocs dies tornarà a Amèrica.
Ella i Joan el porten al port. Ella es mareja i quasi es desmaia. Allà, Robert, els fa entrar al vaixell, i queden sorpresos dels luxes que té. Joan va sol a donar-hi un tomb, però Robert i Aloma es queden al camerino, on tenen
l' última trobada. S'abracen i es besen per darrer cop, però Aloma no li explica el perquè del seu malestar: està embarassada. Quan s'acomiaden Robert li dóna algunes pessetes a Joan per superar el mal moment que passen. Però de camí al nou habitatge, un pis fosc i tètric, se'ls malgasta en una càmera de retratar. Quan arriben a casa, Aloma li confessa a Anna el secret, i aquesta es posa histèrica. Aloma a punt de plorar, sense dir-li qui és el pare del seu futur fill, arranca a córrer, camí a la seva casa de tota la vida, que en aquell moment està buida i no hi ha ningú. Quasi depressiva revisa tots els llocs que li fan recordar la seva infància: el jardí, les golfes... Pensa en suïcidar-se però portar una criatura a la panxa la porta a no fer-lo i com el llibre diu Aloma desapareix.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè narra la historia d’una noia jove que s’enamora d’un parent mes gran, ella es queda embarassada i explica la seva situació personal.
Deures d'Estiu
LA TAULA DE FLANDES:
Julia es una jove restauradora d’obres d’art a la qual l’encarreguen que restauri el quadre “La taula de flandes” del segle xv perquè a de ser subhastat. Mentre fa la restauració del quadre apareix una inscripció que li crida l’atenció “Quis necavit Equitem “ que vol dir qui va matar al cavaller, Julia al veure aquesta inscripció es comença a interessar i li demana ajuda a un amic seu també restaurador i tenia una tenda d’antiguitats.
Menchú ,que era amiga de Julia, treballava per una casa de subhastes i es la que l’encarrega la restauració del quadre,també l’ explica la inscripció que va trobar .Menchu s’interessa molt ja que això augmentaria el preu del quadre en la subhasta. Julia torna a trobarse amb Alvaro, un ex-nuvi ,al que li explica sobre la inscripció.Alvaro li diu que l’ajudarà a resoldre el misteri del quadre i als pocs dies apareix mort a la banyera de casa seva
Els personatges del quadre son, Beatriz de Borgonya, su esposa, Altenhoffen duque de Ostenburgo y Roger de Arras que segon els historiadors tenia una relació amb Beatriz de Borgonya i que vivien en una litúrgia entre Borgonya i França, el cavaller Roger de Arras va morir dos anys abans de pintar el quadre i ell apareix com un dels jugadors,tot apunta que en aquesta partida d'escacs hi ha la clau de l'enigma.
Demanan ajuda a Muñoz, un individu gris que sembla contemplar el món amb desgana i desconfiança però que té en els escacs i en la lògica matemàtica una forma de ressaltar i fugir de la mediocritat, trobant amb això la passió, la seguretat i l'aplom dels que sembla no tenir.
Aquest expert anirà jugant cap enrere la partida pintada, fins arribar a deduir quina peça del tauler es va menjar el cavall blanc o, el que és el mateix, qui va matar al cavaller d'Arras. No obstant això, la mort inexplicable d'Álvaro, el testimoni de l'ocasional presència en alguns llocs d'una estranya dama rossa, unes inquietants trucades telefòniques i una targeta anònima amb un jeroglífic que convida a seguir jugant la partida d'escacs endavant, partint de la posició que les peces ocupaven en el quadre, evidencien que l'enigma no està resolt i que un nou jugador, segurament l'assassí, pretén obligar-los a seguir un joc en el que, a poc a poc, cada un anirà descobrint la peça que el representa al tauler, conscients que una nova jugada pot portar implícita la mort.
Júlia, César i Muñoz estudien conjuntament els moviments que l'assassí va proposant a mesura que avança la partida, i mentre Muñoz va intentant conèixer a través del joc el perfil del seu anònim oponent per poder anar descartant possibles sospitosos, un nou assassinat, el de Menchu, la galerista amiga de Julia, va estrenyent finalment el setge. Pas a pas, Muñoz arribarà a reunir les dades necessàries per identificar l'assassí.
El robatori de l quadre de casa de la Júlia per l'assassí de Menchu es el desenllaç de la història i el que menys pots imaginar-te és que l’assasí i el que ha tramat tota aquesta jugada és César el gran amic de Júlia.
Opinió:
Es un un llibre molt interesant perquè no pots creure el que pesarà fins al final de la historia ja que es manté la intriga.
Julia es una jove restauradora d’obres d’art a la qual l’encarreguen que restauri el quadre “La taula de flandes” del segle xv perquè a de ser subhastat. Mentre fa la restauració del quadre apareix una inscripció que li crida l’atenció “Quis necavit Equitem “ que vol dir qui va matar al cavaller, Julia al veure aquesta inscripció es comença a interessar i li demana ajuda a un amic seu també restaurador i tenia una tenda d’antiguitats.
Menchú ,que era amiga de Julia, treballava per una casa de subhastes i es la que l’encarrega la restauració del quadre,també l’ explica la inscripció que va trobar .Menchu s’interessa molt ja que això augmentaria el preu del quadre en la subhasta. Julia torna a trobarse amb Alvaro, un ex-nuvi ,al que li explica sobre la inscripció.Alvaro li diu que l’ajudarà a resoldre el misteri del quadre i als pocs dies apareix mort a la banyera de casa seva
Els personatges del quadre son, Beatriz de Borgonya, su esposa, Altenhoffen duque de Ostenburgo y Roger de Arras que segon els historiadors tenia una relació amb Beatriz de Borgonya i que vivien en una litúrgia entre Borgonya i França, el cavaller Roger de Arras va morir dos anys abans de pintar el quadre i ell apareix com un dels jugadors,tot apunta que en aquesta partida d'escacs hi ha la clau de l'enigma.
Demanan ajuda a Muñoz, un individu gris que sembla contemplar el món amb desgana i desconfiança però que té en els escacs i en la lògica matemàtica una forma de ressaltar i fugir de la mediocritat, trobant amb això la passió, la seguretat i l'aplom dels que sembla no tenir.
Aquest expert anirà jugant cap enrere la partida pintada, fins arribar a deduir quina peça del tauler es va menjar el cavall blanc o, el que és el mateix, qui va matar al cavaller d'Arras. No obstant això, la mort inexplicable d'Álvaro, el testimoni de l'ocasional presència en alguns llocs d'una estranya dama rossa, unes inquietants trucades telefòniques i una targeta anònima amb un jeroglífic que convida a seguir jugant la partida d'escacs endavant, partint de la posició que les peces ocupaven en el quadre, evidencien que l'enigma no està resolt i que un nou jugador, segurament l'assassí, pretén obligar-los a seguir un joc en el que, a poc a poc, cada un anirà descobrint la peça que el representa al tauler, conscients que una nova jugada pot portar implícita la mort.
Júlia, César i Muñoz estudien conjuntament els moviments que l'assassí va proposant a mesura que avança la partida, i mentre Muñoz va intentant conèixer a través del joc el perfil del seu anònim oponent per poder anar descartant possibles sospitosos, un nou assassinat, el de Menchu, la galerista amiga de Julia, va estrenyent finalment el setge. Pas a pas, Muñoz arribarà a reunir les dades necessàries per identificar l'assassí.
El robatori de l quadre de casa de la Júlia per l'assassí de Menchu es el desenllaç de la història i el que menys pots imaginar-te és que l’assasí i el que ha tramat tota aquesta jugada és César el gran amic de Júlia.
Opinió:
Es un un llibre molt interesant perquè no pots creure el que pesarà fins al final de la historia ja que es manté la intriga.
dimecres, 30 de gener del 2013
Autoretrat
Hola em dic Carlos i tinc 14 anys. Les meves aficions són jugar a futbol i fer piscina però sobre tot el que més m’agrada és estar amb els meus amics. A mi el que no m’agrada de matèries en l’escola són matemàtiques i ciències de la naturalesa però el que més m’agrada de totes les assignatures és educació física i anglès. Jo sóc un noi normal, sempre intento portar-me be amb els meus companys i també intento ajudar-los.
20 coses sobre mi en PhotoPeach
20 coses sobre mi en PhotoPeach
Subscriure's a:
Missatges (Atom)